EL GLANDE ES LA POLLA (que polla tan glande)

Esto ela una vez, una gente muy lala que quelia hacel un menú pala un lestaulante. La veldad, no lecueldo como empezó todo, no sé cómo sulgió todo, solo lecueldo que los efectos del solbete de limón hicielon mella en mi passado mas de medio año.

Entle las especialidades encontlamos los platos estlella del menú:

Al·lòs bulit
Al·lòs o'Panda
Al·lòs o'Bluno
Al·lòs Blu Al·lòs o'Polal (se silve muuuuuuuuuy flio XD)
Al·lòs Blillante
Al·lòs al Cul·ly
Al·lòs Caldós
Al·lòs Tles Delicies
Al·lòs o'Amoloso
Al·lòs Lantadó
Al·lòs Folmigué

(De moment, tutorial de com dibuixar un ós rentador i un ós formiguer, tal qual. Més endavant, ens les ingeniarem per fer els arrossos com cal)

La vlitat, ala mateix estic una mica sobada, pelò volia deixal constància cibelnètica d'aquesta genialitat.


P.D: Tot va venir per Password no? Abril - cerral XD QUE GLANDEEEEEEEE!!!!

MI ROMPI I COGLIONI!

(In questo caso il coniglio)


In boca al lupo? CREPIIIII!!!!!!


P.D: Si, m'autodesitjo sort, què passa? XD

Pa' Partirse!

El meu rànking:

1. "A mi no me hable' asin, a mi me habla' ma' sensiyo. La suficie que é?"
2. "Se va a aber un foshong que no sabe ni doonde s'a metio"
3. "Tu me has enseñado a ser una leona, pixurri. Miauuu!"
4. "Si no é aquí é en Pekín y si no en Pokón" (aquest home és l'amo i punt)
5. La "n" de "namorao"
6. "Tengo la camisa neeegra y el almaaa negraaaaaaa" (em fa pensar en l'acudit de la Cocacola XD)


Em falta un tall d'un xino raro que balla amb els ulls molt apretats i raros, amb la boca super tensa... XD bestial, però no ho he sabut trobar.

Loading...

Ens passem mitja vida esperant. Quan tens 10 anys per tenir-ne 15. Quan en tens 15 per tenir-ne 18. A la persona a qui estimar recírpocament. Quan en tens 18 per acabar la selectivitat i deixar de banda el condemnat batxillerat. Esperant dates de proves crucials. A que comencin les classes. Esperar a l'inici de les festes de la tensió de la feina universitària. Esperant el dia del fatídic examen. La nota del fatídic examen. Veure't. Sortir de farra per celebrar derrotes i victòries amb els col·legues. Esperant per si t'agafen a aquesta feina. Fer la teva. Independència.

Esperem. Esperem i mentre esperem, vivim. Esperem el futur, però el futur sempre és demà.
Ara, aquí, en aquest instant, demà és avui. Però l'ara, és l'ara.

"Ara" és, si és possible, encara més abstracte que el futur. El passat s'accepta, perquè ja s'ha viscut, ja s'ha vist amb els pròpis ulls el que "va ser" però dins nostre hi ha unes ganes inquebrantables de saber-ho tot, saber el que encara no em vist, el que no existeix.

Així, doncs, demà no existeix. No hi ha futur.


I tot i no haver futur i que l'ara sigui ambigu, a mi em toca estudiar els verbs en italià. CREPI!


Video brillant de WINTERSUN (qualsevol comentari sobre el jeto del cantant serà banejat. AVISO! XD).

P.D.1: Estic feta un trunyac (traducció bastorra de "truñaco", léase "truño" o bien, "mierda"), perquè qui espera que et facin un examen amb una pregunta que no està acabada i que has d'omplir tu mateix? Això si, la frase la emmarcaré per la prosperitat.

P.D.2: Vull que m'agafin al "catre" (léase "curro") per netejar material arqueològic! Pliiiiis!

P.D.3: el postcomentariraro d'avui és culpa de l'examen d'Antic a Catalunya. Qualsevol queixa, pel profe, jo ja he patit prou ;)

/I tot i el caos mental, no se'm treu del cap el "no' guta que no' epashuuren la armorranaaaa" Dios, quina tristor/

Entre neons

En un racó amagat del món s'obria un cau amb escales que semblaven descendir al més profund de les entranyes de la Terra. S'olora de sobte una fortor a quelcom semblant al lleixiu, és evident que no ho és, però és una olor indescriptiblement desagradable. A la barra del bar, un cambrer desfassat que canta amb els seus col·legues cançons de Piperrak i altres grups que no sabrem ami qui eren. Dues cerveses. No hi ha taules decents, únicament una taula baixa i al voltant a manera de bancs, unes làmines gruixudes i llargues de fustes aguantades per caixes de plàstic de cerveses o blocs de formigó. Els neons amaguen la demacració del local. A les parets, ara d'un blau elèctric, hi pengen milers de màscares ritualístiques satàniques, guitarres que segurament mai s'han fet servir.

Soroll, gent cantant, càmara de vigilància (que ara mateix em recorda al llibre "After Dark"), històries de pallisses, el terra terriblement semblant a la "Habitación Roja" de Twin Peaks... tot i aquests elements externs, em sentia com a casa, comfortable, hi havia calidesa.... Hi eres tú.

Tu, l'essència dels bells instants. L'INSTANT personificat, que duus dins teu la resta d'instants que semblen perdre's pel camí però que hi son en tu.


Vídeo ronya (no cal que us fixeu en les imatges, la conço de fons és suficient) més que res per posar en context el text





P.D: M'encanta inventar-me excuses per veure't "quan no toca" tot i que no recordo la d'avui :*

Las plumas perversas!

A dia d'avui encara trobo plomes negres d'hurracacuervocosarara XD al portal de casa, a l'ascensor, al replà de casa, al passadís de casa, a la meva habitació... he rentat els pantalons i la camisa que duia i les plomes se'ls hi han quedat semi-incrustades.

El dissabte ma mare es pensava que havien matat un ocell al portal de casa, jajaja!

Un aniversari més a l'ska, on m'ho vaig passar de putíssima mare! Merci a tots per venir, i pels regalitus! Que macus sou, conye!

He posat un link amb les fotos al lateral, jujujujuju!

Res, l'entrada anava per informar-vos de les fotos (voldré veure la resta ^^).

Apa doncs, fins la propera! ;)

CANÇÓ DE LA NIT!

Twenty one!

Ja he passat la frontera dels vint! Podria dir "per fi" però això de l'edat no és una cosa que em preocupi en excés (excepte amb els 18 per raons obvies).

Els 21 em dónen com un bon rollo... d'aquells que dius, aquest any podré amb tot i més.

I res, que moltes gràcies a la gent que m'ha felicitat i a la que ho farà! Sou tan macus... ^.^

I mira, com estic tota "feliça" em dedico el post d'avui, jajajaja. Perquè avui serà un d'aquells aniversaris memorables, perquè ho dic jo!

Doncs res, que m'acomiado dels 20, que m'han deixat una sensació bestial de satisfacció a tots els nivells i espero que es mantingui i es superi en els 21! Jajajaja, por pedir...

QUIERO FIESSSHTAAAAAAA!!!!!

DC BILTMORE 80'S

Em declaro devota de les bambes excèntriques-psicodèliques.

Vaig anar a Barcelona en companyia de "la ja coneguda per tots vosaltres amiga Leti" expressament per buscar unes Nike Dunk High després de voltar per mil sabateries inclosa la pròpia Nike, no vaig trobar-ne cap que m'agradés (i si alguna m'agradava no tenien el número). Total, que entre milers de bambes unes em van cridar l'atenció, no sabia si eren massa freaks o no. Per emetre un judici me les vaig emprovar. El número m'estava bé, els cordons fosforitos em feien el pes, el vellut lila em va entusiasmar, i els detalls cuidats al màxim va ser el que em va fer decidir-me. Potser ja les havia vist per Girona, o navegant per internet buscant nous dissenys de Nike... però un cop les duia sabia que tenien que ser meves.

Ara ve quan ploreu de l'emoció per veure unes bambes tan guapes XD

P.D: Sé que no li agradaran a ningú, començant pel meu estimat (si no t'ha agradat el rentat de cara del blog... dubto que les bambes t'agradin ^^ jajajaja espera't a veure les diademes...). Buscava unes bambes amb colors, que fóssin cantones (les anteriors ja ho eren, però la ronya les ha suavitzat força).

P.D. personal: Ànims Albert! Les mofetes i jo et fem costat! Ets un "cervellet" amb potes, i si m'apures crec que podries arribar controlar l'espai-temps, així que si pots amb això pots amb tot. A derrotar la feina! :*

P.D. xorra: Blog i bambes a conjunt! ^.^

EleCtriC BloOm

Comencem l'any amb descobriments musicals amb l'anomenat "MATH ROCK" que segons la definició que trobem a l'estimada Wiki (aquí ve una copiada sintetitzada del mil) és un estil sorgit a finals dels 80 a Estats Units i Japó amb ritmes i estructures extranyes i complicades. El nom es deu a que els músics usaven (no se si ara també ho fan així) les matemàtiques per trobar nous ritmes, melodies, inspiració... La veu sol quedar en un segon terme, no busca destacar sino ser part de la resta d'instruments. Una altra parida musical, però que investigaré més a fons.
Els grups que he començat a escoltar estan més a prop del new rave, però a uns se'ls hi aplica el Tag de "math rock". La new rave és laberíntic, està ple de grups que fan "remixos" de grups dins el mateix estil i et passes tot un dia escoltant la mateixa cançó però versionada. La new rave és una barreja entre la música indie, disco o punk i l'electrònica... però el terme en si per definir una música concreta no està gaire acceptat. Total, més collonades d'etiquetes.
Hi ha mil merdes més d'etiquetes però el que importa és que hi ha coses molt interessants treient la importancia a les etiquetes, que maregen molt

Alguns grups: "Crystal Castles", he redescobert "Hadouken!" , els ja coneguts i sempre benvinguts "Justice" i "Late of Prier"

Això dels Tags ho he posat perquè veieu que hi ha un món més enllà del Nintendocore jajaja!

El resum quin és?

1. Last fm. és la canya.
2. Foals molen mil
3. Els remixos son chachis

I para muestra, un botón! (Era així?)

0. Intro: lletra de la cançó (crec que és una mica trunyo, però mola)

This is a warning shot, your final call
An empty morgue with gurning hearts and hollowed crowns
And all I see is marching bands
Marching bands which never rest in broken stands
Butcher birds with useless throats
We're not safe of dying kings with plastic knives

It's just another hospital
It's just another, it's just another
It's just another hospital
It's just another, it's just another
It's just another hospital
It's just another hospital
It's just another hospital
It's just another, it's just another

Captains made with metal tags
Flags brought down of hollowed crowns
It's everything without a time
It's just a, it's just a

It's just another hospital
It's just another, it's just another
It's just another hospital
It's just another, it's just another

Goodbye all, your marching bands
Laid to rest in broken stands
Butcher birds will fly away (will fly away)
This is not a warning call, your final shot
All I see is butcher birds will fly away, electric bloom

It's just another hospital
It's just another, it's just another
It's just another hospital
It's just another, it's just another

1. La cançó que més me mola de Foals: electric bloom

2. Remix d'un tal Silkersoft (es pot trobar la cançó gratis per baixar al last fm.) suposadament és d'aquest, però a algun lloc diuen que és de Justice.

N'hi ha la tira i mitja més de remixos, però aquí ho deixo.
No puc parar d'escoltar la cançó! Muahahahaha! D'aquí a dos dies l'odiaré i la podré afegir al grup de "odio a en xxx", "odio la Wii", etc etc.

Apa, salut, birra i república! eh? XD

BUNNY SUICIDE

El descobriment es va dur a terme a casa de l'Albert per el "tió", quan entre els seus germans (em sap greu però el seu punt de frikisme també el tenen) es van regalar el llibre de "los conejitos suicidas".

Què dir del llibre? Un cómic sense diàlegs, ple de conillets monosos que els veus i dius... que tendres! però en ells s'amaga un esperit d'allò més EMO, el fanatisme pel suicidi. Deuen ser una raça que ha patit una mutació genètica d'allò més estrafolaria, me'ls imagino escoltant Tokio Hotel i grups d'aquests raros (el meu gust en música Emo és mínim, pel que no conec grups de l'estil), i els veus allà, regorditos, esperant a morir o maquinant com fer-ho.

De moment al mercat hi ha dos volums, el creador dels quals és Andy Riley.

Si voleu més informació la busqueu. Us deixo unes imatges bastant suggerents com per motivar-vos a buscar algun llibret o més imatges sobre els conillets. Si ja els coneixieu només puc dir-vos: Gràcies cabrons per no fer-me partícep d'aquest grabn descobriment -.-' (ixde ixde ixde).

(MORDOOOOOORRRRR \m/)

I un altre!

Ai verge santa! Els anys semblen passar fent carreres de 100 metres llisos, en llampecs que aconteixen amb cels intactes i sense un núvol present, passen tant ràpid com milers de comparacions podrien passar ara mateix pels meus pensaments.

No m'he dedicat a fer llistes de desigs com pretenia, ni he fet un repàs de l'ay 2008 "a fons", perquè no cal. Un nou any, nous reptes, però tenint present que si no em menjo el cap en cóm va ser l'any i què espero del nou, és que el 2008 ha estat collonut segur! Jajajaja.

Donar les gràcies a les persones que em van deixar compartir la nit de cap d'any amb elles, que us desitjo el millor i que sou uns masters (o vampiros de nivel 21 XD)! I res, que a veure si aquest 2009 està ple d'ska's i farretes xaxis, jajaja (això exclou directament la Wii, jajajajajajajajaja).

I tu, homenet meu, no et dic res, et deixo una imatge que espero que regni no només per un any més, sinó per molts!

P.D. I: Doncs això, que espero que les bones energies regnin l'any de la bona gent que conec i m'estimo (familia, companys/es, amics/amigues, el xicot ^^ i a aquells que ja no es troben entre nosaltres, però que el seu record encara es manté viu i fort en els nostres cors).

P.D. II: El 2008 vaig estar a punt de fer 69 entrades al blog... serà simptomàtic? -.-'