JOSEPH BEUYS

"Només l'home creatiu pot canviar la història,
pot utilitzar la creativitat d'una manera revolucionària.
Tornant al meu concepte educatiu, significaria:
ART + CREATIVITAT = LLIBERTAT DE L'HOME"

Beuys, per Andy Warhol

Avui, visita a l'exposició sobre Joseph Beuys a la Fontana d'Or. A les parets hi havia frases, cites que havia dit l'artista, i he vist aquesta i m'ha fet gràcia, bàsicament pensant en els infromàtics no creatius: nens, esteu predestinats a ser esclaus del sistema!

Una exposició que si no coneixes Beuys com una servidora, no entens res, per sort ha vingut un treballador de les exposicions temporals de la Fundació i ens ha fet una molt bona explicació.

Si et consideren artista i plantes un arbre, a part de tocar la moral al mercat de l'art i contruibuïr a la recuperació d'espècies en perill d'extinció, fas que la teva obra pugui ser casi immortal.

No explico res, tot i que m'ha agradat he de fer una ressenya per entregar, por lo cualo, ja en tinc suficient i de sobres.

Concert de Lordi

Ahir vam asistir al concert de Lordi a la Sala Apolo.

Tot va començar amb el "viatge" fins a Barcelona, amb en Marc com a conductor i l'Albert com a copilot. Duem les entrades i els entrepans (més tard veurem que aquests últims son més necessaris del que creiem).
En Marc sense necessitat d'ajuda d'en PseudoPseudo (léase TomTom XD) troba la Sala i es disposa a trobar aparcament, cosa infructífera, pel que la decisió final és aparcar a un pàrking de pagament, subterrani, a pocs passos de la Sala. Ens anem a "jalar" a fora, i abans d'entrar al concert anem a fer unes cerveses a un bar pròxim on ens serveixen aigua de birra, i anem a uns lavavos de Mordor per poder estar "descansats" durant el concert. Eren les nou i poc, quan estàvem entrant a la Sala. L'obertura de portes era a les 20'30, i el concert començava amb 2 teloners a les 21:00. Total, que entrem i sentim una cançó a mig fer de Fatal Smile i s'acaba la seva actuació. Anem a fer una altra cervesa mentre esperem pel que creiem que serà la actuació dels altres teloners (Silverbug o algun nom així) anem cap a la barra lateral de la sala i... a qui veiem? A en Pau? NOOOO!!!! En Peter Tägtgren!! (cantant d'Hypocrisy i Pain) i en resum, em vaig emocionar i vaig pensar que mentre es preparava l'escenari podia sortir a cantar una mica i fer-nos part del concert de demà... però la seva cara de mala llet feia massa respecte per dir-li res (me'l imaginava molt més alt, és força hobbit).
A la barra del bar, parelles empikatxades. Per alegria d'un dels homes, una tècnica de so "to buenorra". Ens disposem a baixar a la platea al veure que els seguents en tocar eren Lordi, el decorat ho deixava força clar.

Los tres mosqueperros ^^

Entre el públic veiem malalts mentals amb jaquetes de cuir, gabardines a l'estil de Matrix... que dius, a veure gent, és un concert, se sol suar encara que estiguem al febrer!
Total, al cap d'una estoneta s'apaguen gran part de les llums i comença a sonar la intro del nou disc, crec. Segueixen fil per randa el set-list que havia trobat (que per cert, "the night of the loving dead" ja l'havia trobat a algun set list anterior d'aquest tour, així que ens va fotre una bola XD).
Entre cançons, uns cuatre canvis de vestuari, l'espectacle regnava a cada segon. Cadàvers i zombies per tot arreu, sang rajant de caps decapitats de xinos cudeiros, llibres que al obrir-se deixaven anar un pestum de color groc, mans sintètiques usades com a rascador, una taula d'operacions amb un cadaverito amb espasmes, "empalats", neu (amb la cançó d'Evilyn *.*) confeti, serres mecàniques, i un llarg etc...

Un directe boníssim, de gran qualitat, sobretot després del canvi de micro del cantant. La indumentària cuidada al detall. Força motivació per par del grup en vers el públic, "contacte", animant. En els temes més coneguts la gent es desfassa força, tot i així un ambient força tranquil, no es monten "corrillos" d'emputxades en plan "ska"...
El concert passa a una velocitat de vertígen. S'acaba en un sospir, però deixa marques en forma de suor, semiafonia i dolor generalitzat a braços, cames i coll.

Un concert que deixa grans cançons, catxondes i "fiesteras" com Bite it like a Bulldog, Monster Monster, The Night of the Loving Dead, Devil is a Loser, i el mítiquíssim Hard Rock Halleluja!
Sé que era una gira promocional del nou Cd, però em vaig quedar amb ganes de més cançons de discos anteriors... i amb ganes de més en general. S'ha de reconèixer que no esperava tanta qualitat musical en el directe de Lordi, em va soprendre gratament. Les seves pintes, idèntiques a les de la foto de l'entrada anterior, bestial. Un concert ratllant al perfecció, fins i tot tenia espai per moure la melena sense que ningú se me la mengés XD

A les 12 i algu sortiem del concert, tornant a veure en Peter de Pain, i sentint com altre gent que l'havia reconegut comentava la por que feia acostar-se a ell perquè tenia pinta de poder-te fotre un mastegot a la de ja. A la tornada el cansament es fa notar, però els borratxins volen acabar la nit com toca, a l'ska.
Allà ens trobem més pikaxu però per part d'en Manu, diversos conflictes d'interessos. En víking parlant del fanzine amb en Pseudo... un divendres com sempre XD això si, els tres força acabats XD


De moment ho deixo aquí, ja sabeu, afegiu o rectifiqueu el que faci falta, jo encara estic baldada...

P.D.1: Tot just ara deuen estar començant els teloners de PAIN XDDDDDDD (va, va, que aquest treuen un disc l'any vinent fijo, i sino tocarà anar a un festival d'estiu a terres llunyanes : ) ____)
P.D.2: Merci per la gran vetllada, mossos!

Get heavy!

Si tres anys enrere m'haguessin dit que aniria a un concert de Lordi no m'ho hauria cregut. El fet que s'haguessin presentat a Eurovisión va fer que per mi quedessin pels terres (no entenc, doncs, com podia agradar-me o fer-mé gràcia l'Alf Poier, gran mestre XD). Però la vida dóna moltes voltes, la gent canvia, s'ajunta amb males influències i gent que s'apunta a vés a saber tu què, i creixes i te'n adones que en realitat t'agrada fer el penós pels llocs... i així acabes, anant a veure a uns paios disfressats de monstres, amb força fans pre-púbers o en plena edat del pavo, i que diuen allò de "Hard Rock Halleluja!" i "Devil is a loser" entre d'altres (si en la meva època pro-satànica depriment hagués vist el futur m'hagués tallat les venes com un hEMOfílic amb gorra i bicicleta XD).
Dins tots aquest conflictes bifocals del passat i el present, què dir? Que ara és ara, i en contes de compadir-me, tinc unes ganes de concert increïbles, i espero que la "liem parda" (sense necessitat de acabar amb la vida de nens piscinistes - interpretant "nens piscinistes" com a nens que neden o fan pipí a una piscina - i sense anar drogats mentre ens entrevisten, està clar!). Un cop fet auqest breu parèntesi, poc més em queda a dir.

P.D. 1: Demà passat espero estar en forma per poder penjar una entrada amb la crònica del concert.
P.D.2: Tunejaré el meu Pseudo en plan hardrocketa :D pobrissó la que li espera. (T'istimu! :*)
P.D.3: Com sempre, amb dilemes de vestuari XD
P.D.4: DAVID! VINEEEEE!
P.D.5: Avui toca empollada de cançons! Yeaahhh
P.D.6: Nens de Lordi, ja em direu com quedem :P es carnaval, ens podem disfressar jajajaja

"[...]
-Oye, si supieras que la chica que quieres tiene seis dedos, ¿qué harias? - preguntó reanudando de este modo la conversación.
- La vendería a un circo - dije yo.
- ¿Enserio?
-¡Es broma, mujer! - dije riendo-. Probablemente no me importaría.
- ¿Ni que hubiera la posibilida de que lo heredaran vuestros hijos?
Me quedé pensando unos instantes.
- Creo que no me importaría. Ta,poco es tan grave tener un dedo de más.
- ¿Y si tuviera cuatro pechos?
Volví a quedarme pensativo.
- No lo sé- dije al fin.
¿Cuatro pechos? Aquella historia parecía interminable [...]

-Pero, oye, lo que hablábamos antes... Has dicho que no te importaría casarte con una chica que tuviera seis dedos, pero que te parecería horrible que tuviera cuatro pechos.
- Yo no he dicho que me pareciera horrible. He dicho que no sabía que haría.
- ¿ Y por qué no lo sabes?
- Porque no me lo puedo imaginar.
- ¿ Pero sí puedes imaginártela con seis dedos?
- De aquella manera.
- ¿ Y dónde está la diferencia? Entre seis dedos y cuatro pechos...
Intenté reflexionar sobre ello, pero no se me ocurrió ninguna buena explicación. [...]"

Fragment de "Crónica del pájaro que da
cuerda al mundo" de Haruki Murakami

No sé per quin motiu fa poc pensava sobre una classe de batxillerat (ja en fa uns quants anys d'això) en la qual ens van dir que allò que no érem capaços de pensar no existia, si no ho pots pensar no existeix. "Digues una paraula que no coneguis" ens deia el professor. No sé si va dir ben bé això, però llavors jo em pregunto, què hi ha de l'infinit, per exemple? En podem saber el conepte, podem dir la paraula que associem al concepte (infinit) però som incapaços de pensar en tot el que comporta, és a dir, no podem pensar l'infinit, igual que si existís, no podriem pensar en tot el que comporta la paraula Déu. És impossible que anomenem allò que no coneixem, en termes de "realitat", el món fantàstic/imaginari suposo que va per una altra banda. Llavors, hem d'obviar les manifestacions del món abstracte? Potser sí, per no confondre els dos móns i acabar fets un embolic. D'altra banda, aquests dós móns estan íntimaments connectats. Crec que tothom ha tingut alguna vegada un somni que creia que era real, i no només eren imatges que passaven en un temps concret, sinó que també sentia sensacions, emocions, olors, dolor... llavors podem pensar que hi ha una mena de món alternatiu? Si aquest esxistís hi podem accedir molt vagament, quasi amb comptagotes. Potser cada somni representa un món paral·lel divers, i el somni d'avui, per exemple, serà el somni d'inici d'un nou món, pel que hi hauria tants móns com somnis. També seria possible que els somnis es connectessin entre ells, i no només somnis nostres, sinó que es connectéssin amb els d'altres persones per crear un món amb ordre, complex, factible.

Llegir Haruki Murakami altera la percepció que es té del món.

P.D: Em queden 3 llibres per llegir de Murakami traduits al castellà. dels 8 que hi ha. Llavors aniré a classes d'anglès per poder llegir-me les altre 4 novel·les que no s'han traduit, dues col·eccions de relats i un assaig. També podria aprendre Japonès directament, però crec que seria més factible esperar a que es traduissin (tot i que si ja no ho han fet, no crec que ho facin).
La foto em comença a donar mal rotllo... (adoro la càmara de l'Albert, sobretot el modo manual... ejheeeem).

Autoretrat

Després de molt temps, m'he atrevit de nou. Des del retrat que li vaig fer a l'Albert poques coses he dibuixat més, a part de quatre línies mal fetes als marges de les llibretes a causa de l'aburriment que transmeten certes assignatures.
Mai pots estar amb espectatives a l'hora de dibuixar (i suposo que com amb tot a la vida) perquè sempre és quan menys t'ho esperes que arriba "el moment". Això no vol dir que el que acabis fent surti com esperaves, però sí un resultat acceptable i sobretot, que t'ho passis bé mentre ho fas.

Heus aquí un intent de mí. Sóc prou autocrítica com per veure els milers d'errors que hi ha (i no els diré perquè tampoc és plan que deii el meu treball per terra). L'únic que repetiré és que el meu "estil" per dir-li d'alguna manera, tendeix a aprimar-ho i allargar-ho tot força ^^ però sempre es manté l'essència que pot fer mínimament reconeixible a la persona que intento representar. No puc evitar la IDEALITZACIÓ.

Fa molt que no dibuixo a algú que no sigui jo o l'Albert, així que algun dia us tocarà pringar, potser d'aquí deu anys, qui sap. La meva inpiració és vaga XD

Bé, tingueu present que no tinc scanner i que la foto ha sortit una mica torta (l'angle d'enfoc) però res, que igualment hi ha errors de tortura (tort) però quan veus que va agafant tot una mica de cos, i veus que hi ha alguna cosa que no rutlla, diem que borrar és l'últim que se't passa pel cap.

De moment, una missa. A veure si amb els pas dels dies m'atreveixo a retratar algú altre :D

P.D: el dibuix encara no estava del tot acabat, però la resta de fotos han quedat com el cul, així que això es el millor que puc oferir. S'accepten crítiques, com sempre.

L'home és un llop per l'home

"Per mi, la cosa més interessant del món
és pensar. Sé que moltes altres coses
també són molt importants i admirables,
com ara l'electricitat, el magnetisme i la
gravitació. Però tot i que nosaltres les
entenem, elles no ens poden entendre a
nosaltres. Pensar, doncs, ha de ser una
cosa molt especial."

(Cap. 4 pàg. 23,

"La descoberta de
l'Aristòtil Mas"
de Mathew Lipman)

(Quan comença a citar coses interessants li falta dir "l'enigma de si superman es veu reflectit en un mirall quan vola a la velocitat de la llum o no. PAMM!!! Encara ho recordo! Jijiji)

Avui han regalat llibres a la Universitat, un és aquest. Un altre molt interessant ple de cites d'artistes i filòsofs (una antologia de texts d'estètica :)______ ). L'últim, anomenat "la nova Alemanya" que fa pinta de ser una mica pal, a mi aquests temes no em van gaire. A Lletres ens tracten molt bé!

I res, que avui he anat a repartir currículums, aquest cop amb foto, que clar, a les botigues han de veure quina cara fas, no vagi a ser que espantis els clients! -.-' jajajaja així que ho tindré difícil. I perquè us ho explico? (L'Albert i l'Irene no poden dir res, que ja ho saben.) Doncs imagineu-me a mi, passejant i pensant a quin lloc em voldrien o on em trobaria mínimament bé i h e vist una botiga i he pensat... dubto que gaire gent deixi el currículum aquí (i certament, a part del Love Store ^^ és on més cas m'han fet jujuju).

Imatge de pista (m'hi he d'anar familiaritzant per si de cas XD):

I bé, tenint present que a la majoria de llocs m'han dit que no els hi fa falta ningú, i que a algunes botigues m'han mirat raro (véase una perfumeria/venta de cosmètics on anaven totes com una porta) i tot i semblar que no hi ha gaires possibilitats, crec que supero en eficiència i eficàcia i simpatia a la majoria de gent que he vist treballant (Irene, no t'ho prenguis per tu, t'he vist motivada i com a casa teva, FORA DE LA LÍNIA! Em "xivaré" jajaja). Apa, que si no m'animo jo mateixa em deprimeixo XD

Missa quiere!

Doncs seguint amb els meus "antojos" aquí en deixo un altre, però que sé que a més d'un se li farà la boca aigua:

Una, que és caprichosa.


IMPORTANTÍSSIM! Si algú sap on menjar un BON plat de Ramen, que avisi ràpidament!

Necessitats bàsiques

A vegades tens ganes de fer quelcom, d'anar cap aquí o cap allà, de menjar això o allò, sovint tens ganes de no fer res (sempre he trobat curiosa la construcció "fer res" però avui no ho deixarem aquí perquè podria derivar en una filosofada mediocre d'aquelles que a mi m'agraden).

Normalment tenim "ganes" de fer allò que creiem que ens ve de gust /lavors, sovint, el que voliem no ens resulta tant agradable com voliem (i ho dic pensant en un d'aquells capricis d'estiu quan et ve de gust un gelat, i tu saps que només t'agraden de 5 o 6 gustos concrets, però veus per allà colors vius i llampants i t'arrisques amb un gelat de mora, mandarina i kiwi per dir algunes opcions, i te'n acabes arrepentin, i més si és en tarrina gran) però també hi ha molt bones jugades, normalmet més escasses però que compensen la resta de aberracions/ però poques vegades aquestes ganes s'acaben convertint en una necessitat.

D'aquí poc les meves ganes per veure Inland Empire sencera i d'una tirada s'acabaran convertint en una gran necessitat. Però perquè aquesta necessitat no acabi essent una "aberració" calen factors externs disponibles i disposables (disposables? XD) (léase companyia per a veure-la perquè a mi sola em fa por, i la peli en si no és de por, però és allò que com no saps cap a on tira, et ve popó XD ; També estaria bé veure-la en una pantalla adient, pel que s'ha d'esperar la tele nova, gravar la peli en DVD i tot el xou... m'han dit que per Setmana Santa doncs, no? Jajajaja.


Tot això ve perquè volia posar la imatge dels conills Lyncheians, ya tu sabeee! I tingueu present que si ha sortit el fanzine dels nostre amic víking, hi trobarem una pàgina de cinema amb un breu resum de Lynch, vida i obres... i també poesies carrinclones i rimbombants. Jajajaja


P.D: Et dec mitja llibreria de casa teva, jajaja, soc una gorrona (que no guarrona XD) :*


P.D: bis? ^^ Sí, no sé com actualitzar el blog XD cada cop va més en picat (xu) això (jajajajaja cat (xu) de broma no? Dios, casi em parteixo sola... parò ja, que em vénen pàjares mentals (no vènen, si les venguessin crec que estaria arruinada, i més ara, que amb la crisi i tal i qual...)

Partirem del fet que la nostra pròpia existència existeix, és a dir, que realment som "ens" físics que estem en un planeta físic, en un univers físic però on hi ha milers de factors abstractes i metafísics.
Tot i poder arribar a creure que sóc un ens físic, no estic segura de si jo soc jo, no sé "què" sóc del tot. Sovint penso que jo sóc "una altra" que sóc una mena de matèria volàtil que s'ha introduit en aquest cos que teòricament titllaria com a pròpi. Per tant, desconfio de la meva pròpia matèria, però també pot ser al revés, que aquest cos em pertanyi, però que aquest"element volàtil" em sigui extrany i em faci pensar i actuar al seu pròpi gust.
Però suposant que tot funciona correctament i que aquests elements que sovint em semblen extranys realment em pertanyin, sabem que són elements cambiants, muten. Primer son, i llavors deixen de ser per donar pas a un altre estadi amb el pas dels anys. Perquè dic tot això?

Avui sento que sóc allò que un dia vaig ser. Sóc el que creia que ja no era i que havia oblidat. Potser no he deixat de ser el que era en cap moment, i l'únic he fet ha estat posar un vel, una capa, per no veure allò que em generava malestar, a mode de engany, de visió o miratge. Però si he conviscut amb el miratge, no dec haver après quelcom d'ell? Es pot aprendre del que és superficial? Pot ser que allò odiat resideixi encara sota la nostra pell quan ja ho creiem aniquilat i que ressorgeixi (o creiem que ressorgeixi) en el moment més inesperat?

Però realment, no sóm tan sols allò que pensem que som? Si no sé què sóc, com puc estar segura si sóc el que era? La raó ho pot negar, però l'experiència ho afirma.




L'experiència em diu que encara sóc allò que odio.
Stormblast




/I no, en aquest context amb "allò que odio" no em refereixo ni a la Wii, ni als aniversaris, ni als gats, ni als carrinclons, ni a cazadores de mitos, ni a les puntes desgastades de les carpetes velles, ni a el so dels subratlladors quan estan a punt d'acabar-se, ni a l'Arguiñano amb els seus estúpids acudits, ni a les injsutícies del món, ni a en Pau ni a qualsevol dels milers de milions de coses que us penseu que puc arribar a odiar/.

El nostre pa de cada dia (Re-edition)

08:00 AM: Cares de fàstic i magdalenes remullades.

09:00 AM: Cares de fàstic i nens repel·lents.

10:00 AM: Cares de fàstic amb presses.

10:00 PM a 1:00 PM: Més cares de fàstic amb ments volàtils.

01:10 PM: Cares de fàstic amb budells que ronquen.

02:30 PM: Cares de fàstic amb ganes de dormir al sofà.

03:00 PM: Cares de fàstic tornant a treballar.

03:10 a 07:00 PM: Cares de fàstic davant ordinadors (vista cansada, mirades vermelles)

07:10 PM: Cares de fàstic tornant a casa (compres, neteja, sopar, perparar-ho tot per el dia vinent...).

10:00 PM: Cares de fàstic començant a alliberar-se.

11:45 PM: Pessigolleig a la panxa, carícies, dormir, descansant després de fer l'amor.

07:00 AM: Despertar i veure el teu rostre.

08:00 AM: Cares de fàstic amb magdalenes remullades.



Text de fa mil anys (un o dos anys els te segur)

Dedicat a aquest dia que m'està "asquejant" al màxim i m'asquejarà més eprquè no tindré pessigolletes ni carícies, ni he menjat magdalenes (léase "croissanets dels bons amb xocolata que es desfà") El Sol surt de nu i jo a casa enclaustrada amb els comanys Oller, Verdaguer, Caterina Albert i Maragall... quin "planazo, eh?"

P.D.1: Recordant aquells temps, en els quals em sentia plena d'inspiració. Ara al meu cap hi regna força buidor. Quan la meva vida retorni a l'anhelada rutina d'estudiant sense examens, prometo posar-m'hi de nou. Tinc una gran llista de temes pendents: robar-li la càmara de fotos a l'Albert i perdre'm pels carrers de Girona, tornar a escriure quelcom que valgui la pena, posar-me a tocar la guitarra de nou (el piano és opcional, la guitarra obligatori), repartir els maleïts Currículums d'una vegada (i trobar una bona feina amb certa rapidesa), "achucharte" més, començar el segon semestre assenyadament... I CELEBRAR COM DÉU MANA QUE AQUEST DIVENDRES ACABO EXAMENS! (AVISO: degut a la pressió i als nervis dels examens no nego la possibilitat de més atacs de riures... què voleu que us digi, a en Raj li dóna per pixar-se, a mi per riure).

P.D.2: Divendres abans o després de l'examen compraré croissanets... només de pensar en tot plegat...

: ) __________________ (Sí, i també perquè et veuré estant en condicions de persona humana semi-normal, per fi :D) Foto: de los susodichos croissanes XD jajajaa


RE - EDITION:

Fins on jo me se de LITE CAT CONT
però amb més de 40 hores de Justice!

Possibles "Set List" de Lordi i Pain

Heus ací el dilema moral per excel·lència. El "ser o no ser" ja ha passat a la història, i s'ha reconvertit en "Lordi o Pain? A quin concert anem?".

Per contiuar amb l'anada d'olla vaig estar buscant els set list dels concerts més recents que han fet. A partir d'aquí, sabent les cançons que tocaràn, potser ens il·lunminem.

SET LIST DE LORDI:

SCG IV

Girls Go Chopping
Bite It Like A Bulldog
Hard Rock Hallelujah
Monsters Keep Me Company
Man Skin Boots
Get Heavy
Evilyn
The Rebirth Of Countess
Raise Hell In Heaven
Bringing Back The Balls To Rock
Dr. Sin Is In
The Devil Hides Behind Her Smile
Deadache
They Only Come Out At Night
The Ghost Of The Heceta Head
Missin Miss Charlene
Would You Love A Monsterman

SET LIST DE PAIN:

I'm Going In
Follow Me
Zombie Slam
End Of The Line
Walking On Glass
Don't Care
Dancing With The Dead
It's Only Them
Suicide Machine
Just Hate Me
On Your Knees
Nailed To The Ground
Bye / Die
Same Old Song
On and On
Have a Drink on Me
Bitch
Shout Your Mouth
Greed

P.D: Marc, ens toca triar, perquè als nostres "maromos" els hi va tot bé, sembla ser jajajajajaja! Va, va, ja deixo de pressionar, però ja sabeu que m'agrada saber-me les lletres del que canten quan vaig de concert, i a partir del dia 6 començaré a "empollar-les" por lo qualo, el dia 6 ho hauriem de tenir llest jajajajajaja!