Destroyed / Part II

Semblava que no quedaven esperances, que la ment no podria superar el trauma, però hi hem tornat, hem recaigut i només em resta dir que el meu home és un toro bravío i que servidora ha superat la seva marca (una marca ridícula, però superada, que ja és alguna cosa). Si la cosa funciona, deixaré l'apartat II (palito palito) durant un temps, i renovaré amb el tema quan duguem un récord guinnes /ahir era Sant Patriciiii :( / En honor als nostres esforços i perquè duri i no defallim i no faci mal (avui en comtes de parir per la panxa he tingut la sensació de parir per les costelles) doncs en honor de tot això, vídeo de dedicació!


El youtube no em funciona, pel que potser el vídeo és una merda... què hi farem.



P.D: Avui estaves que et sorties :P


ACTUALITZO (al dia siguiente): El vídeo mola mil, Hypocrisy mola mil.

Destroyed / Part I

Avui he començat, en companyia d'en Pseudo, l'intent de posar-me en forma gràcies al "running" al "córrer" o com li vulgueu dir. El més segur és que avui hagi estat el primer i últim dia de l'intent de "plan pond's" o "ponte en forma miraculosamente".
A molt estirar han estat 20 minuts de patiment absolut, en els quals no he corregut casi ni la meitat, i l'altra meitat m'he estat retorçant de dolor, ja que semblava que duia un extraterrestre a la panxa que volia sortir d'aquesta en plan cesàrea (el conegut flato, però a lo bèstia).
I entre tot això, m'ha quedat temps encara per gastar les energies queixant-me.
Genial -.-'

Pseudo, merci per la grata companyia, fer-me de personal trainer i animar-me a no defallir jajajaja.
Si et veus capaç de soportar-me un altre dia, estic disposada.

P.D.1: No penso parar en aquesta "empresa" fins que al córrer deixi de notar el pes de la gravetat en el meu cos. Anna dixit (i tal -.-').

P.D.2: Cariiiiiii!!!! Podem canviar per la piscina?????? PLIIIISSSS jajajajajaja!

P.D.3: I si, als tags hi ha Bunny Suicide, perquè així acabré jo amb el puto rollo de "cuidar-se", cremant-me el celebru amb una lupa!

EL NIU (va de Bòlit)

Situació: la Rambla. Si veniu des del Carrer Nou i mireu cap a l'oficina d'informació i/o turisme (ara no sé què hi ha allà), al seu damunt hi observareu el que per molts és una merda penjada d'un pal. Us parlo de "El Niu" i avui l'he visitat, literalment, PER DINS.
El niu és un projecte de Santiago Cirugeda, que sorgeix de la demanda del Centre d'Art Contemporani de Girona (Bòlit) per fer un lloc vinculat al centre com a instal·lació per a vivenda d'artistes i per fomentar la creació de l'art contemporani gironí. El niu és un mòdul prefabricat, i a dins hi trobem una petita sala amb una taula i unes quantes cadires, una minúscula cuina, una segona petita sala i un dormitori també de reduïdes dimensions (acompanyat per un bany encara més petit que tot el citat anteriorment). Aquest és un projecte temporal, pel que d'aquí menys d'un any "El niu" desapareixerà de Girona, per anhel d'alguns i cabreig de molt pocs.
Santiago Cirugeda ha creat molts projectes relacionats amb l'especulació de la vivenda, pel que intenta fer "llocs habitables" a zones permeses per la llei, però que alhora la ratllen, com muntar aquests mòduls a terrasses, balcons, enganxats de la paret d'algun edifici...

El niu ^.^

Però aquí no acaba tot. Aquest projecte temporal és això, temporal. El Centre d'Art Contemporani està plantejant un projecte ambiciós per a dur a terme a Caseres, "El Parc Cultural del Migdia" del qual de moment ens han informat que constarà d'una zona que ubicarà el Centre d'Art Contemporani, i a demés, es vol fer una nova Biblioteca que substitueixi la biblioteca de la Casa de Cultura, Ernest LLuch, etc. per fer-ne una de ben equipada i "seriosa" per dir-ho d'alguna manera.

Sobre el niu, no dic res, hi haurà gent a qui li agradi i a gent que no (que serà la gran majoria), a mi estèticament m'agrada, però no sé si l'ús que se li volia donar o se li ha donat per ara com a centre de reunió d'artistes contemporanis o espai de creació compleix els requisits per fer d'una manera "mínimament agradable" l'acte creatiu (val a dir que si a mi em diguessin que puc viure allà gratis, no m'ho pensaria dues vegades, però per desenvolupar un bon projecte abans me'n vaig amb les monges de Sant Daniel). Sobre el complex cultural del Parc del Migdia només diré dues coses: tindré la nova Biblioteca a prop de casa, així que genial, i pel que han dit, serà una Biblioteca enorme de tres plantes. La segona, és que com qui no vol deixar anar la cosa, m'ha semblat entendre que l'edifici relacionat amb el centre d'art contemporani volen que sigui així com un "edifici simbòlic" de l'estil Guggenheim, Agbar, Macba i un gran etcètera. Aquest segon punt em fa recelar força...

Em sembla bé que es facin grans arquitectures que facin de "logo" d'una ciutat, que creïn turisme i expectació (ningú negarà que son edificis de gran bellesa) però si a totes les ciutats ens posem a fer arquitectures de tal emvergadura, arribarà un moment en el qual cap d'aquests edificis destacarà per sobre dels altres, ja que quan es mira de fer un projecte d'aquestes dimensions, actualment els noms dels arquitectes que es barregen solen ser els mateixos quatre o cinc de sempre. Primer mirem els continguts, i després ho posem tot ben bonic si s'escau. Haurem de anar seguint el camí que pren tot, però això si, la megabiblioteca la vull el més ràpid possible (jojojojo alguna cosa decent perfavor!).

Això referent a edificis futurs i presents de nova planta.

En quant a remodelacions, també hem fet una visita a la Comacros, de Salt. He vist carrers de la meva infància, l'escola on jugava a basquet i on vaig tenir els meus primers làpsus confonent les hores del català, etc. Sobre la Coma Cros, res dolent a dir de moment, a part d'alguna remodelació que faran a algun sostre, però bé, és un espai impressionant, amb una sala que al entrar sembla que siguis dins l'esquelet d'una balena, sales enormes amb columnes de la fàbrica originària, i una mena d'àtic fantàstic. El que han fet de moment (Biblioteca) apunta bones maneres, igual que els projectes culturals que s'hi volen dura terme.

La xaxi biblioteca de la Coma Cros


P.D. Feia dies que no em currava una entrada i ara m'he pogut desfogar XD

Com si busquéssim les 7 diferències

No acostumem en reparar en els canvis que succeeixen en el nostre entorn, ja que sovint el dia a dia és tant monóton que sembla que repetim el 90% de les accions, quasi amb el mateix ordre i horari. Per fugir d'aquesta mena de "dia de la marmota" tothom empra diferents recursos, ara mateix no se m'acut cap que no sigui el que jo faig servir, perquè jo no sóc ningú més que jo.

L'aire sempre duu olors diferents que perduren durant el dia, i el matí seguent ja forma part d'una altra realitat. Girona, segons qui l'olora té mil olors possibles, tot i que també depèn del dia i l'època podem sentir olor a ametlles garrapinyades, a cotó de sucre (sobretot per fires), a primavera (l'olor de primavera és de per si abstracta), o altres dies fot pestum a merda o a socarrimat.


Els colors no sempre son els mateixos, i això en part depèn de si el dia és assolellat o rúfol, però si et trobes en dos dies amb sol, segur que un dels dos és diferent de l'altre.
Sempre hi ha algun element que canvia: l'autobús que sempre et trobes quan vas puntualment a la feina o on sigui, a vegades s'aatrassa i el veus tres carrers per darrere el normal, la gent sempre varia, sempre hi ha cares noves. Les carreteres van més o menys plenes. Pots tenir la sort de trobar tots els semàfors verds, o no. Potser un dia casualement trobes mil jardiners recollint fulles de la ciutat.
La gent amb qui et trobes dia a dia, a vegades més alegres o més sensibles que d'altres...

Cada dia varia, en gran part per nimietats com les que he comentat anteriorment, però el que marca més un dia és el nostre pròpi punt de vista.

P.D.1: Potser amb les ulleres màgiques d'en Doraemon, cada dia seria millor.
P.D.2: Des de dissabte que es flairava a primavera! Que la cosa torni, que ja hi ha ganes (sang alterada, abrics guardats, lorzas fora... aiiinnssss!!!! Quin enyor!!!!)


FOTO: del barri vell. Mirant amb altres ulls una realitat coneguda. Per penjar la puta foto la de xorrades que he dit!

Bye/Die vs. Die, Die My Darling

No és un versus entre cançons més aviat avui ha estat un dia on han "conjuminat" d'alló més. Era una rere una altra, un cop i un altre. Una mica més i em pujo a un banc del carrer a agitar la melena i fer veure que toco la "guitarra invisible" per acabar cantant un solo a l'ascenssor.

Perquè l'escolteu sense necessitat de buscar-la gaire, la de Metallica. I a baix, en una casualitat d'aquelles "youtubeils" que buscant una cançó trobes versions peculiars:

Breu però intens. El tio no sé què cony entonava, però la lletra és "l'estribillo" de Die, Die my Darling, però ell la versiona com si fós en Corey Taylor, de Slipknot... per dir alguna cosa XD

I com era d'esperar, i com sol passar cada dilluns, però aquest molt més, de nou a la realitat del dia a dia, la mierda cantante y danzante, en definitiva (omf, m'estic tornant blacky again... potser ara em faig emo, és més guay, perquè així et pot odiar un nombre més gran de població -.-').

P.D.1: Vaya trajineo de trucades avui, jajaja.
P.D.2: Marc, espero que el curro guay, ja ens posaràs al corrent de les ties xaxis i tal.
P.D.3: David, així m'agrada, trajinant ja amb el Sonisphere!
P.D.4: Per si de cas.... vuelve mio pequeñooo!!!! XD
P.D.5: WALLLLIIIII.EEEE!!!!! :*
P.D:6: Perquè cada dia això és més xorra? M'estaré transformant jo també en xorra? Dilemes morals i existencials, mola!

Des del moment que em vas començar a parlar del "naixement xxxxx" vaig intuïr que el divendres seria genial, però la genialitat s'ha extès a tot el cap de setmana (si més no a les hores compartides). Històries literàries, Crest, cazadores de mitos (era per dir alguna cosa, ja que no recordo gaires temes de la nit a part d'elfas!), anades d'olla, desvarietats, pet com feia temps que no el pillava, portal :$ jajajaja, missatge desvetllador, resacón del mil, el millor couscous que m'he preparat mai, bones noticies, i mode On!, xuxes, pernil, formatge i xuxes again (clar, s'han de fer els postres XD) l'únic que va fallar va ser el pen que no tira a la tele per veure vídeo i que herois anava a dos per hora /i evidentment, l'error més gros va ser que no fós etern :( /Suposo que per un cop el destí va ser pietós amb nosaltres, i ens va deixar un respir abans del que seran uns temps "complicats" en general. Avui em permeto, doncs, una entrada "amorífera" i "ñoñosa" pel meu super-pseudo-carrincló! Pseudo, suposo que la imatge per sí sola diu moltes coses, o si més no a mi m'evoca milers de moments que hem passat junts, i quan veig aquests dibuixets no puc fer altra cosa que somriure com una boja "namorà" XD. Son moltes, moltíssimes coses al teu costat, ja (y a cual mejor ^^). P.D.1: Ja no sé tocar fibres sensibles al escriure P.D.2: Esperant xampús gratis (el que fa l'aburriment!) P.D.3: Metallica \m/ P.D.4: I must confess que he intentat omplir el currículum del Decathlon que tenen al web, però quan preguntàven "Quins esports practiques" m'he quedat a quadres (i els que practico no surten... el IOGAAAA, EL IOOGAAA!!! XD) P.D.5: Nens eskalivats i nena malaltona! Aquest divendres va molar x 1000 (parella, a la propera, més XD). P.D.6: Mi rei! : **********

P.D.7: Si poses "Google" al Google et carregues internet! XD (un dels talls on més he rigut amb IT CROWD a la Temporada 2, a part del sopar que fa la Jen amb en Moss, en Roy i el goticoso i tres amigues seves).