Recordant les misses

I no les misses de "missa" i "tussa" Jarjarbinienques, sinó les de confessar-se i demanar ajuda al "Déu nostru senyor" per dir-ho d'alguna manera.
Comença la tanda de demanar (i esperem que també de veure complir) miracles celestials. N'hi ha molts, i primer han de ser els relacionats amb les estudis, perquè si suspenc em tallen el cap, com sempre, i sense cap no puc arribar a "l'objectiu principal". Llavors cal el segon miracle, una feina d'estiu. Entre elles hi ha la possibilitat de repetir en les excavacions, però per arribar a "l'objectiu principal", cal que no em trenqui res, ni m'arrenqui un ull amb el pic, ni que em clavi la pala al peu, ni que m'atropelli una carretilla.
Finalment, si tot això surt correctament, caldrà que apliqui exercici diari a la meva dieta, perquè si l'objectiu final es compleix, ens "cebarem" a gust.
Mentre no arriba el llunyà "objectiu principal" resarem per demanar altres petits però igualment importants obres caritatives dels sants i la divinitat per guanyar el concurs del joc dels museus, o bé alguna foto guanyadora al concurs de temps de flors, o bé la "biblioteca" de pàgina dos si és que em torno a dignar a participar-hi.
I finalment, matriculada pel nou curs sense res suspès, amb els calerons de les excavacions ingressats, amb una figura envejable amb moreno paleta (alguna pega hauré de tenir, sinó serà injust per la resta de dones del planeta XD), i amb l'extra d'uns calerons o una prèvia escapadeta a costa dels museus catalans...

TXANAAAAAAAAAAAAN! L'objectiu final!
(i no dic res perquè sé que si duc alguna cosa serem gafes i
nanai de la xina, per un cop que semblem decidir-nos... ^.^)

Oh no! Quin horror! (-8)

S'acosta el dia de la matança dels estudiants. No hi ha res que ho exemplifiqui millor que els meus estimats Bunny suicides.
A més d'això, un destí incert s'estén al meu davant (excepte que ja sé amb qui el passaré, la resta son mil incògnites).
No doy p'a mas.

Anècdota del dia

Ahir el meu Pseudo i jo vam decidir firar-nos amb diverses samarretes frikis, per donar-nos-les de geeks. Avui he decidit estrenar una de les meves, ja que estava molt orgullosa de la compra i era i és una de les samarretes més guapes que m'he comprat en ma vida. Per variar he sortit una mica tard de casa, cosa que no ha de soprendre ja que el professor d'italià sempre arriba uns minuts més tard del que jo acostumo a arribar, per tant, podem dir que he sortit tard de casa si hagués d'estar a les 09:00 h. a la uni, però puntual degut als meus coneixements de rutines dels professors.

Però en Nicolo ja era a classe, feia molt poc que havia arribat. A la classe, no més de sis persones. Entro després d'algú que també arribava més o menys a la mateixa hora que jo i em disposo a tancar la porta de classe. La meva sopresa ha estat quan he vist que al continuar avaçant per la classe duia el pany a la mà. Em dirigia cap el meu lloc i de passada tenia que passar per davant del professor, i mirant el pany li dic "Mira, un regal per a tu" mentre li dono el pany (no cal remarcar que els meus companys al veure el que havia passat i la meva reacció i la cara de "que cony em dóna aquesta ara" del profe, no ha tingut preu).

Després d'això, començo a pensar que la meva samarreta de Hulk potser em dóna poders monstruífers XD

(i a demés, aprenent a fer el blanc
negre amb detall de color amb
el potoxó, toma ya! XD)

Mutilat

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

Mutilat. Gabriel Ferrater. Les dones i els dies

P.D: El més impactant que he llegit últimament.

"Mensuari"

Dia 10. Mensuari. A -31 dies de celebrar els 4 anys. Depèn de com sembla molt (qui diria que un ésser com tu i una ésser com jo congeniariem) i depèn de com sembla poc (sento que tot passa tan ràpid que el temps real sembla no coincidir amb la meva percepció).

Diria mil coses mes, però a vegades és millor no dir-ho i demostrar-ho amb fets ^.^

P.D: T'envio mil :* a terres Hongareses.

IN YOUR FACE

GO!

Conflict, terror, hear that noise.
You're on the edge of a nerve-racking force.
But, oh, my god, here's the fight.
Never siege, never riot, must defy.

When you look at me, what do you see?
Another trophy, a living fucking dead beat
Close your eyes take a step with me
You're gone but it's not too late

Insanity, Abnormality
Careful what you call reality.
But you will always want
It was the day that you should die!

I don't give a flying fuck motherfucker!
I don't give a flying fuck motherfucker!
I don't give a flying!
I don't give a flying,
I don't give a flying FUCK!

I'll never wait for any interference
When the other people talk all over my shit
Can you hold my crazy as I go?
So fuck hypocrisy and fuck you too!

INCOMING!


Say one, more word, I double dare you (bring it on)
It's my world, you're in it, it'll take you down in a minute
You can alter your look, diversify your rage.
But the truth seems like a bitch slap in your face!

When you look at me, what do you see?
Another trophy, a living fucking dead beat
Close your eyes, take a step with me
You're gone but it's not too late

Insanity, Abnormality
Careful what you call reality
But you will always forget
One thing I'd like you to know

I don't give a flying fuck motherfucker!
I don't give a flying fuck motherfucker!
I don't give a flying!
I don't give a flying,
I don't give a flying FUCK!

INCOMING!


Say one, more word, I double dare you (bring it on)
It's my world, you're in it, it'll take you down in a minute
You can alter your look, diversify your race.
But the truth seems like a bitch slap in your face!

INCOMING!

Amb el permis del "mong" (o el que seria "món") em dedico una cançó molt potent, pel meu gaudi personal, perquè avui m'ho he currat i he enviat a "tumà pel cul" al palurdo de la entrevista de fa setmanes, per ranci! Només queda veure si les superacions personals dónen bons fruits. A l'espera d'acabar de tancar algun treballet, i a veure els resultats de tot plegat.

P.D: Passar per davant l'ska i veure'l mig destrossat, trenca el cor, però catxo. Esperem que l'essència no canvii i que no vinguin pijos de merda ni gent "cool" XD
XD, m'encanta posar tapporauta a les etiquetes quan no ve a cuento jajajaja.

ZZZZZZZAAAAAAASSSSSSSSSS! EN TODA LA BOCA!!!!!!!!!

AAARRRRGGGHHHH!!!!

Estem al Maig. El 2 de Juny comencen els examens. Treballs, exposicions orals, lectures de mil llibres de literatures vàries (si m'hi poso, en rus triumfo) i passar a net i estudiar els maleïts apunts. A demés, nova entrevista de treball el dijous, però no sé a on (i per fotre, em donaran la feina a l'instant, en plens examens, en ple acabose). Qui sóc jo per queixar-me? XD

A la imatge, unes fotografies que m'he tret fa uns minuts -.-'

P.D: El cap de setmana pot ser que requereixi coma mínim una Paulaner's al Mactu...

P.D: A dia 06 / 05 / 2009, afegeixo que dijous no és una, sino DUES entrevistes de currele (bolsos, vull els bolsos!). Potser el destí no sigui tan cruel com em pensava *.*