Perdó! / Gràcies!

A la merda la merda, si tot va bé, pot anar bé!

Por lo cualo, elimino l'entrada de "merda, merda, merda" per la de "gràcies i perdó" XD (perquè sinó tinc remordiments de consciència).

Que si, que tinc feina! Per fi han agafat a algun lloc a la pesada de mi! YUPIII!!!! I no, no és a les excavacions... sino a una botigueta amb aire condicionat fresquet... venent banyadors, mitges, calcetes i demases... a l'Espai Gironès de moment, amb possibilitat de rotacions per altres botigues de Girona... estaré al Calzedonia jojojo (si mai us hi passeu, us mato i degollo i us obro en canal. Avistats esteu).
Començo avui, de 14:00 a 22:00, un dia que promet ser dur o si més no, d'aquells de nervis constants a la panxa. Demà torno a treballar, a les mateixes hores, però això no em negarà anar a l'ska i fer el que fem cada divendres fins l'hora que calgui! Per celebrar-ho i tal (per què cada divendres hi ha alguna cosa per celebrar? Seran excuses perfectes per pillar-la una mica?).
Així que res, avui l'ska se sorprendrà de veure'm arribar a hores "intempestives" XD

Això torna a dur, i amb més força, al cicle vital de la meva existència de "coses a fer", em cal el carnet de cotxe, però ara ja tindré dinerets per pagar-lo, no sé quan, però podrem anar de viatge, perquè tindré dinerets )... etc, etc XD

Res gent, avui a l'ska us explico les primeres vivències jajajajaja!


A MUUUUEEERRRRRRRRTEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!

Quan els coloms ja no volen

[...]I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! [...]

Sentia la brasa a dins del cervell, encesa i vermella. Veces, abeuradors, menjadors, colomar i cabassos de colomassa, ¡tot a passeig! Escala de paleta, espart, bola de sofre, bútxeres, ullets vermells i potes vermelles, ¡tot a passeig! Cua de gall dindi, caputxa, monja, colomins i colomons, ¡tot a passeig! La golfa del terrat per mi, la trapa tapada, les cadires a dintre de la golfa, la volta dels coloms aturada, el cove de la roba al terrat, la roba estesa al terra. Els ulls rodons i els becs punxents, el tornassol malva i el tornassol poma, ¡tot a passeig! La mare d’en Quimet, sense voler, m’havia donat el remei… I vaig començar a marejar els coloms mentre covaven. Aprofitava que els nens dormien en havent dinat i aleshores pujava al terrat i turmentava els coloms. La golfa del terrat bullia com un forn, tot el sol del dematí s’apilotava al sostre i el feia cremar; i entre la febre dels coloms i la pudor de la febre, allò era l’infern.


[...] Va ser una temporada de dormir neguitós. Dormia amb sobresalts al cor com quan era petita i els meus pares es barallaven i la meva mare es quedava trista i sense esma asseguda pels racons. I em despertava a mitjanit, com si m’estiressin els dintres amb un cordill, com si encara tingués el melic del néixer i m’estiressin tota jo pel melic i amb aquella estirada fugís tot: els ulls i les mans i les ungles i els peus i el cor amb el canal al mig amb una gleva negra de sang presa, i els dits dels peus que vivien com si fossin morts: era igual. Tot era xuclat cap al no-res altra vegada, pel canonet del melic que havien fet assecar lligant-lo. I al voltant d’aquesta estirada que se me’n duia, hi havia un núvol de plomes de colom, flonjo, perquè ningú no s’adonés de res. Va durar mesos. Mesos i mesos de mal dormir i de fer malbé els ous dels coloms. Molts covaven d’esma dos o tres dies més del temps que havien de covar, esperant.

I al cap d’uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i a dir que els coloms no valien res, que només servien per agafar espart amb el bec i fer niu i tot plegat aigua pudent. Tot perquè sí.

Tot perquè jo no podia més, amb les criatures tancades, rentant plats en aquella casa, on ningú no servia per res, només per ficar-se culleres plenes de menjar a la boca, amb un nen que els havia sortit escanyolit de tant que s’havien pogut mirar a fer-lo… I encara, al terrat, hi havia coloms que anaven parrupejant. [...]

Fragments de "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda.

EXAMENS APROVATS!

YUPIIIII!!!! Encara no els he acabat, demà (és a dir, avui) em queda un examen oral d'italià (dieci per cento), però encara que suspengui l'oral, l'assignatura està aprovada.
A més, m'alegro de poder dir que aquest any la meva mitjana pujarà segur, m'estic tornant una mica com l'Albert (empollona i tal XD jajajajaja) és el que fa el roce / : *
I mira que aquest any les assignatures motivaven totes zero... l'any vinent serà un fiestón.
Fiestón el que farem amb les meves nenes! Jojojojo

També afegir que tinc feina de paleta (osea, d'excavacions però cobrant una misèria) ja que no em volen a cap botiga amb aire condicionat fresquito, aniré a rostir-me a Sant Julià again. Visca les restes arqueològiques! Començo el dia 29 d'aquest mes, així que de moment tinc vacances merescudíssimes.

Apa, vaig a escoltar el cabrón de l'italiano, ja us passaré un audio perquè ho escolteu. Representa que un fa veure que és guiri, i té un accent tant horrible que fa que se't retorceixin els ovaris mil.

4 (10/6/2009)

Ahir, dia 10 de juny del 2009, l'Albert i l'Anna van fer 4 anys de parella (fliiiipaaaaa).
Volia posar una foto on sortissim fent el pena força fortament, però on estiguessim relativament guapos, però ha estat una tasca quasi impossible (quan ens hi posem, ens hi posem bé XD).
Tampoc volia posar petons, ni pastelades, i buscant buscant, he trobat la foto que exemplifica la nostra relació, l'esséncia bàsica que ens mou... "Te voy a matar, Bambi!" jajajajaja.
Divendres passat i ahir ja vam parlar de cosetes, i crec que no cal que digui res més, que és privat i intransferible -.-' i taaaaaal.
I tu tranquil, que el regal "gros" ja vindrà, fa 3 anys que hi penso, però ja vindra (cal pasta, m'han d'agafar per excavar, vamos... la cadena alimentícia de sempre XD).

Permeteu-me, doncs, la única pastelada del post d'avui: T' E S T I M O : ******

P.D: Sense saber si és molt o és poc en quant a temps, però no importa, ja que prima allò qualitatiu sobre el quantitatiu, jojojojojo.

Llibreria Dominicanen, Maastritcht

El grup d'arquitectes Merkx+Girod s'han encarregat del projecte proposat per la cadena de llibreries Selexyz.
Merkx+Girod van decidir que ubicarien la llibreria a una església gòtica del s. XIV on actualment i des de fa tres segles ja no s'hi fan cultes religiosos.
Aquest reaprofitament de l'espai, canviant-li la funcionalitat, genera una protecció d'aquest patrimoni arquitectònic, alhora que es crea un impacte visual en l'espectador al veure una llibreria en un espai tan poc comú com és el d'una església.
Les lleixes es disposen només al lateral d'una nau, per poder contemplar l'arquitectura a l'altra banda, i les mateixes lleixes permeten que el visitant pugui observar les pintures que es conserven a les voltes gràcies a unes escales.
És un projecte que no és invasiu amb l'espai, que no nega l'essència del que va estar en el seu dia l'edifici, i podem dir, fins i tot, que exalta la seva antiga funcionalitat, com veiem reflectit a la zona absidial, a la capçalera.
En aquest espai hi trobem la zona de lectura i cafeteria, amb taules i tamborets que es disposen en la semicircumferència perimetral de l'espai, deixant lloc al centre per disposar-hi una taula de lectura en forma de creu llatina. Aquest és, sens dubte, l'espai clau que regeix la dinàmica del projecte.

La imatge és casi casi de portada de CD de Justice

Aquest espai, anteriorment, ja havia estat emprat per ubicar-hi altres projectes, va ser usat com a estable per cavalls, magatzem militar, seu de l'arxiu municipal de la ciutat i fins i tot hi hagué una fira de l'automòbil i s'hi feren torneigs de boxa. Amb això volem recalcar que l'edifici ja duu implícita una història dinàmica al llarg del temps, un espai que la gent relaciona amb el seu present i el seu passat, i el fet de mantenir-lo sempre en actiu mostra l'interès per la seva conservació.

Amb aquest projecte els arquitectes van guanyar un prestigiós premi d'interiorisme el 2007.

Ehto é er bronch!

XD

A Cascallsela!

Jaume Cascalls. Cap del Crist Mort (MNAC)

1. Nótese la vulgar ironía del título de la entrada (remarcando, claro está, lo de VULGAR).

2. Véase la demacración que presenta la imagen. Interpretable como sufrimiento o lo que nos parece a todos, un colocón del copón de Nuestro Señor. Un oscuro motivo me lleva a imaginarme a mi misma con ésta cara de cansancio durante la semana que acaba de empezar (dígase cansancio, dormir horrendamente, estar hasta los ovarios de todo). Volviendo a la interpretación de la imagen, acabo de ver que parece, también, que esté a punto de estornudar. Tanta variedad de significados sólo puede llevarnos a pensar que ésta riqueza es signo de una obra meditada, y creada conscientemente por el hecho de llevar implícita todos estos detalles.

3. Interprétese la imagen como una iluminación (servidora cree que será una de las imágenes que caerán en el examen).

4. Ciertamente, si el punto 3 es cierto, en mi prueba no se verán reflejados comentarios del estilo y/o formas del punto 2.