lunes 31 de enero de 2011

Internet em supera


Ha arribat un punt on hi ha fenòmens molt estranys a internet que em superen alhora que em deixen astorada. Estem en una època, era, moment... on res del que surt a partir d'internet ens hauria de sorprendre, però personalment n'hi ha un que em te molt estranyada (suposo que per desconeixença d'altres que em podrien sobtar més), em refereixo al fenomen SAD KEANU. Un dia aquest bon home es va seure en un banc a menjar, i a partir d'aquell moment, no sé per quin motiu, es va anar gestant el fenomen.

Ara que hi penso, una parida d'aquestes que m'encanta i no sé com s'anomena a nivell global, és el de agafar una foto on algú està fent un careto i la resta estan fent la pose de foto ben posadets i tal, i del que es tracta és de mostrar la imatge original i a sota, fer-li photoshop i posar-li a tots els que hi surten la cara del que està fent el graciós. Bé, també hi ha exemples sobre animals i objectes XD

Aiinssss, internet i les ments perverses que hi abunden mai deixaràn de sorprendre'ns!





----------------
Now playing: Testament – The Evil Has Landed
via FoxyTunes

miércoles 26 de enero de 2011

Yabadabadooooo

Quan ho vaig veure vaig pensar, mira! Algú com jo! La veritat és que mai havia pensat què hi deien del tot a Fuel, mai hauria dit yabadabadoo, però el cert és que quan la cantava (si, adoro cantar a casa, a l'ascenssor, a la dutxa, mentre em faig el sopar, quan vaig amb l'ipod pel carrer, i un llarg etc. remarcant, això si, que pels que no ho sapigueu, la meva veu és penosa XD), rememoro d'on baixava tot això: "però el cert és que quan la cantava" pronunciava una sèrie de lletres enganxades sense sentit, amb una aleatorietat total. I per això penjo la imatge, per si algú ho ha viscut, amb aquesta o altres mil cançons. Dubto, però, que en la resta de cançons mundials el yabadabadoo quedi tan bé com en aquest cas. M'atreviria a dir que fer-ne una versió així seria magistral, i tots acabarieu pensant que el S&M no és res comparat amb això, i jo seria feliç i em sentiria compresa per un cop a la vida, amb aquest tema. De fet, no solucionariem gaire res, ja que per vosaltres continuaria en un segon lloc, mentre que jo estic per desterrar-lo i sí, aquest cop amb el Sant Anger i el Death Magnetic tots junts allà.


En definitiva i canviant de tema una mica, en breu surten confirmacions del Hellfest, Graspop, Sonispheres i etc. Estaria bé anar mirant si algun lloc interessa o no. Ja sabeu que jo faré una llista i on hi hagi més grups que ens agraden en general, cap allà que hi anem! En breu penjaré els pros de cada festival, quan hi hagi més confirmacions molones.

A part d'això, dubtes existencials sobre què faré al acabar la carrera, màster (of puppets)? Oposicions per el que es presenti? I mentre la decisió no arriba i des de ja, toca buscar feina... estic per sudar de botigues i mirar si trobo alguna cosa tirant a recepcionista o de caixera... dios, al hipercor, si em fan fer promocions i fer provar productes a la gent... seria mortaaaaaal! La meitat de la safata per miiiiii!!! El temps dirà, i la sort o "des-sort" XD també.

Apa, ens veiem el divendres, espero no estar gaire k.o després de sortir d'un examen que començaré a les 18:00 de la tarda i que si em sé alguna cosa (que seria mooolt raro ja que és xungo de collons) em puc passar tres hores allà enclaustrada. Aviso, estaré hiperactiva XD


P.D: Marc, ara he caigut que el teu pare és el cantant de Metallica! XD No ho hauria dit mai!

lunes 24 de enero de 2011

Maleïts exàmens


No sé si ho aprovaré tot o no, pel que tampoc sé si podré fer que la meva mitjana augmenti una miqueta, poder acabar la carrera de manera optimista per poder tenir aquell punt de satisfacció per enfrontar-me al "meravellós" (les cometes indiquen GRAN CONYA) món laboral que m'esperarà.

Per tant, vull donar una mica d'alegria i animació al blog per fer aquests dies més amens.
De fet, només hi ha un examen que em preocupa i molt, la resta crec que rascant d'aquí i d'allà puc arribar a aprovar-los, no a treure una gran notassa d'aquelles que fan enveja a tot quisqui (cosa que tots hem desitjat algun cop a la vida). El que més em carda son els nervis, les nits de mal dormir i la mala llet en general abans i després de l'examen, per no saber com ha anat ni el que passarà. Però en el fons, no son més que estúpides nimietats, el mateix divendres d'aquesta setmana ja hauré acabat el gran suplici i em quedaran només dues proves que crec que puc superar exitosament, pel que ja estic visualitzant un gran tubendres de divubo per celebrar que l'examen de l'assignatura més soporífica i insoportable de la carrera està fet, que no aprovat, jajajaja.

Humor, necessito humor! I què millor que una mica de Cyanide and Happiness per provocar una bona rialla. ADORO les cares de felicitat que carden els tios aquests al ballar la conga XD



----------------
Now playing: Catamenia – Expect No Mercy
via FoxyTunes

jueves 20 de enero de 2011

domingo 16 de enero de 2011

23.


Un any més que sumo i sí, ho sé i ho noto, els 25 estàn a "la vuelta de la esquina" i fa un yuyu considerable. Com el meu aniversari cau a prop de les festes i de cap d'any, no tinc gaire res a afegir al que ja vaig dir, a més, no he reflexionat gaire sobre aquest últim any i tampoc ho faré ara.
A més, estic força cabrejada per la proximitat esgarrifant dels examens del primer semestre i no tinc res acabat, així que estic en plan histèric al 100%.
Per sort, he tingut unes visites molt agradables entre ahir i avui que sens dubte han sigut el millor del dia del meu aniversari :* (ets el millor! Tatata ta tata, tatata ta tata! XD em parteixo mil, feia temps que no plorava tant de riure!)
Només espero que tot vagi millor que l'any passat i que la resta de dies d'aquests 23 vagin més ben encaminats que aquest inici d'any (puto cotxe dels collons!) a part d'aquest petit incident i el petit aconteixement que m'espera al febrer :S sumat a la desmotivació total pels estudis que porto des del primer dia del curs, la resta va molt i molt bé... així que m'he de posar fort amb el que falla i fer d'aquest any que sumo, un dels millors.

Deixo foto per motivar-me en l'estat anímic jajajajaja fa mitja por! / Aiiisshhh el meu fotògraf!




P.D: A més, tinc uns regalitus ben xaxis com la primera temporada d'Herois i el llibre de Dune (el primer XD) que em fan encara més difícil el posar-me a fer treballs i a estudiar. ÑAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

No posa conço ja que l'únic que estic escoltant és el ventilador de merda del meu portàtil XD


domingo 9 de enero de 2011

Breu resum

Sovint no fa falta matar-se gaire per trobar allò que identifica una part de la teva vida. Aquí teniu el clar i viu exemple de la meva vida com a estudiant, si més no, a partir de 2n d'ESO. Un clar resum en quant a la dinàmica d'estudi que sempre he seguit, tot i que a diferència, la majoria de cops acabo sempre amb notables ^.^
Aquest primer semestre l'acabo així o pitjor. I el segon, tornarà a passar el mateix. Després, seré lliure! Jojojojojo, o no... master? Oposicions? Curset d'alguna parida? Qui sap... És una putada, però la vida d'estudiant és quelcom que sé que sempre enyoraré. Tot i que acabi essent tant simple com en aquestes vinyetes.







Estic fins els ovaris de la puta universitat i tinc unes ganes brutals d'acabar ja d'una vegada. Que sí, la vida d'estudiant esta genial, però 5 anys seguits trastoquen a tot déu!

----------------
Now playing: Agalloch – The Lodge (per calmar l'estrés, brutalíssims!)
via FoxyTunes

martes 4 de enero de 2011

Alcohol + Viking Metal = ?


La solució a aquesta suma és senzillament: Korpiklaani. Després de regalar-nos Beer Beer, Vodka, Bring Us Pints of Beer, Let's Drink, i moltes altres cançons que parlen sobre el mam i l'alcohol, la seva nova aposta és tan desconcertant com TEQUILA. Si dic desconcertant és per que mai hauria imaginat que dedicarien una cançó a aquesta beguda, estava convençuda que tindriem més lletres sobre cervesa, vodka, whisky... però Tequila?
Bé, el tipus de beguda és indiferent, de certa manera a tots ens agrada escoltar cançons que vagin sobre alcohol, però el que acaba important al final és què ens pot aportar aquest nou llançament musical.
I la trista veritat és que Korpiklaani ens està oferint el mateix de sempre. No ho nego, per mi és perfecte, m'agrada que un grup segueixi una mateixa dinàmica en la seva carrera, però hi ha límits. Dins del viking / happy / folk metal, segur que hi ha un ventall força ampli de recursos per no emprar sempre els mateixos. Em sona a tot el que ja he escoltat d'ells.
Val a dir que nomes hem pogut escoltar el primer single del que serà el seu nou àlbum d'aquest 4 de febrer de 2011, Ukon Wacka, del qual espero alguna grata sorpresa, alguna cançó que surti una mica de l'habitual.
Poster estic fent aquest comentari massa a la lleugera, ja que fa temps que no els escolto, però diria que no m'erro massa. A més, fa molt poc que van treure al mercat el seu últim àlbum, Karkelo, i acostumen a anar a disc per any. Potser si deixessin reposar una mica les idees podrien jugar més amb el que n'acaben extraient. I el Wacka em fa pensar amb el "Wacka Wacka" dels collons.

Jutgeu vosaltres mateixos:



És una llàstima, crec, que facin sempre el mateix, amb el bon directe que tenen i el bon rollo que transmeten al públic. Suposo que no poden tenir-ho tot.

P.D. Posar-li "sake" a una cançó tindria el seu punt, a mes a mes, diria que en quant a la pronunciaicó queda perfectament enllaçada amb el finès. XD

----------------
Now playing: Ensiferum – From Afar
via FoxyTunes

lunes 3 de enero de 2011

TRUST (in) MEGADETH


Començo el 2011 flipant amb MEGADETH. No sé com no els he pogut escoltar abans. No sé per quin estrany motiu mai vaig arribar a pensar que em podrien agradar. Avui, se'm manifesten com a un grup equiparable a Maiden, i em sap greu si ofenc els més sensibles, però crec que és un grup que val molt la pena.
La veu de Dave Mustaine potser no és la més brillant, ni fa les típics aguts del heavy clàssic, però és irrepetible, amb un deix de "rasgat" que posa la pell de gallina, sembla que cada paraula que digui l'estigui vivint, les guitarres juguen a fer les mil virgueries, mentre s'entrecreuen perfectament amb la melodia que fa la veu. Les lletres cuidades, sentides, de certa manera tòpiques, però com en tota pel·lícula o llibre, els temes a tractar són universals en la seva majoria i es poden reduir a 20 temàtiques concretes.
Un exemple clar del nivell magistral al que pot arribar el heavy metal, un gènere despreciat i tingut en menys per molts ignorants, però que per aquells que el seguim, és quelcom inseparable del que som.

I després d'això, us deixo dues perles que no puc deixar de mirar, i que dir que m'emocionen és dir poc. Feia temps que no em senti així escoltant una cançó, i encara feia més temps que no em sentia així escoltant un directe (ja sabeu que acostumo a odiar els directes).
Directes de Buenos Aires, el 2005. El públic desbocat i Megadeth donant el millor, en una actuació admirable, perfecte. Potser tenen un aire massa seriós al escenari, seria l'únic criticable. Pero prefereixo un concert seriós i de qualitat que no un de massa virgueria i pachanguero. N sé, tot depèn de la ocasió. Korpiklaani són molt de fer festa però els seus directes no es resenteixen per aquest factor. Suposo que es pot mantenir un equilibri entre "fer festa" i tocar. Però la festa amb Megadeth ja se la fa el públic sense necessitat de que els animin gaire des de dalt de l'escenari.

TRUST
Juntament amb "a tout le monde", és una de les cançons més emocionants que tenen, com a mínim fins ara. A més, té el toc "d'espectacle" al cantar una de les tornades en castellà, fa certa gràcia, i son coses d'aquelles que el públic agraeix, molt.



SYMPHONY OF DESTRUCTION
Mítica cançó de Megadeth. Es nota que el públic l'esperava, ansiosos. Pffffff, quan veig imatges com aquestes se'm fa un nus a la gola, de voler estar allà compartint aquest moment i de veure el que pot crear la música. Brutal.




I a què ve tant de cuento? Doncs que Megadeth toquen a Barna el dia 1 d'abril, i aquí on em veieu, no m'ho penso perdre. I si tornen a venir amb els Big Four o amb Maiden a Madrid o a França, potser hi torno, depèn de l'experiència. Total, que començo l'any amb mono de concerts i amb ganes de Megadeth i Children of Bodom.


i com no:

----------------
Now playing: Megadeth – In My Darkest Hour
via FoxyTunes