Wishlist Fnac

Actualitzo el blog aprofitant que Fnac fa un sorteig per nadal a veure si cau alguna cosa, ja que no ens tocarà la loteria potser tenim sort per altres bandes. Total, sense dir gaire res més deixo la llista de desitjos per aquest nadal, i val a dir que si toca, pseudocodi, tu et quedes la D7000 però a mi em toca la teva Nikon eh? :P ara, si vols tu et quedes amb la que tens i jo amb la D7000, tot és parlar-ne.

A part de la necessària càmera de fotos, no puc deixar de banda el meu costat més friki i com a futura "crítica de sèries" (me parto!) m'he de fer un regal... o tres, o cinc, ja veureu!

1. NIKON D7000 (per en pseudo):

Nikon D7000 + AFS 18-200VR II Cámara Réflex Digital

Valorada en 1749€



2. LOS SOPRANO:

Pack Los Soprano: Colección completa

Valorat en 79'99€

3. BATTLESTAR GALACTICA:

Pack Battlestar Galactica (Serie completa) - Exclusiva Fnac

Valorada en 79'99€



4. THE WIRE:

Pack The Wire (Bajo escucha) (Serie completa)

Valorada en 86'99€

5. FIGHT CLUB:

Póster: El club de la lucha

Valorat en 6'99€

6. PULP FICTION

Póster: Pulp Fiction

Valorat en 6'99€

I fins aquí la meravellosa llista que m'acabo de currar. A reuar els dits i que toqui, que serem molt feliços!

Objectius a la vida

Algunes de les coses que fan que em partexi la caixa. Una mostra selecta del que considero bon humor. Avui he necessitat revisar-los per poder continuar viva en mig d'aquest calvari estudiantil. Per SORT demà és divendres.

Vist a: http://finofilipino.com/

Feel the infection

Hi ha quelcom que sento molt proper en tots els films que mostren un món post-apocalíptic, o que està a punt d ser-ho, com si ja ho conegués, com si ja ho hagués viscut. M'inquieta i m'espanta. Potser no és que ho senti proper, sinó que la temàtica m'atrau tant que l'he acabat incloent en algun racó de la meva ment. M'he vist corrent per carrers desolats intentant salvar-me d'allò desconegut, deixant-me la pell per escapar-me de la pròpia por, sabent que al final m'espera l'inevitable. La MORT. Una mort prematura, que ha acabat amb tota la humanitat, o quasi tota. I veig com, entre els pocs que quedem, s'assenta el pànic, la lluita per sobreviure, el canibalisme, les baralles i matances per absurditats... el desconsol que provoca observar que fins i tot en els moments més desoladors, en els "últims dies" del TOT que coneixem, continuem essent els abanderats de l'egoisme.

I tot això té una banda sonora:

I les tres posen, literalment, la pell de gallina.


----------------
Now playing: The Walking Dead: John Murphy: Sunshine (Adagio In D Minor)
via FoxyTunes

Cuando un informatico sale por primera vez de fiesta

Si el títol ja us sona ja sabeu el que us espera. Si per altra banda sou informàtics - estic segura de que un 75% dels que llegeixen aquest blog sense incloure'm són informàtics - espero que el primer cop que vau sortir de festa NO fos així, i si ho va ser necessito un comprovant en forma de vídeo siusplau!

És a dir, tothom sap que Self Steem de The Offspring mola un güebo, està clar, i aquest fet pot dur a que expressis la teva emoció d'una forma força agosarada, fins aquí ho entenem.
El fet de tirar la camisa ja demostra que l'ésser s'està a punt de desfasar, fa uns saltirons, tot correcte, és el que acostuma a fer la gent... això sí, quan a la pista hi ha una mica més de moviment. Els humans que té a l'entorn semblen estar avisats sobre el comportament de l'ésser, ja que tothom guarda una distància prudencial en un radi força ampli.

I de cop, i sense que ningú ho prevegi, es posa a fer moviments de qualsevol art marcial xunga (no concreto cap ja que la cagaria molt XD). Ho fa tot, fins i tot posa en pràctica la grulla i patades giratòries si m'apureu. Va gastant tot el seu arsenal de moviments que li ensenya el seu mestre d'arts marcials, els videojocs, o els causats per l'ingesta d'alguna drojaína mala. Hi ha algun gran moment on de l'emoció s'impulsa amb massa força i està a punt de fotre's una santa llet al terra que pa'qué! Hagués estat genial poder-ho observar. També és interessant fixar-se amb l'esforç que es veu que fa i que intenta pensar i perseverar en seguir el ritme de la música. En algun altre moment, cap al final, copsem com l'ésser fingeix tenir un rival en la "batalla" que està lliurant, i l'estomaca i el tira a terra un parell de vegades, tot i que també decideix ser humil i deixa que el contrincant també l'estomaqui. Per no avorrir el seu públic, ens delecta amb un parell de caigudes / volteretes i la gran caiguda final, on s'aixeca donant-se impuls (si ho sabés fer bé hagués quedat de puta mare, però pobret, fa el que pot). I si el que fins ara hem vist semblava molt, amb Metallica (?) ja es motiva que dóna gust.

Un altre tema interessant son les pintes que porta. Els texans li queden una mica massa grans, els mitjons blancs no s'acaben de notar massa, però hi són - ja em sap greu, però els hi tinc autèntica fòbia - samarreta d'Star Trek tot i que no arribo a veure el detall de què més hi posa, les barbes i pèls que en ell es confonen com si fos una mateixa cosa, sumat a les ulleres, que em sorpèn de sobremanera que no se li caiguin en tot el vídeo, i la camisa de quadres a la que salvem sense cap mena de dubte. El curiós és que en algun moment m'ha recordat al nostre estimat pseudo, ja siqui per la camisa, el fet de dur barba i cabell llarg, o per que algun cop, ballant, ha incorporat (i jo l'he seguit) moviments de judo o taekwondo en els seus balls XD i ho apunto per deixar-ho clar: una cosa és que admiri el món del frikisme però això i temes com "no son granos sun puntos de experiència" traspassen els límits del meu interès (s'accepten, això sí, conyes i balls en plan catxondeig, però l'ésser del vídeo s'ho prèn molt enserio. Ok, que mola, però pa' un ratico... bé, no acabo d'estar segura cóm reaccionaria si sortís de festa i un col·lega o la meva parella es posés en aquest plan... no crec que m'hi unís, segurament em partiria i després ens cardarien fora jajajajajaja).

Dios, tant de temps sense escriure al blg i sembla que m'estic desfogant!

Per acabar, només afegir que quan ahir vaig veure el vídeo vaig estar tota l'estona del pal "no pot ser que algú faci això enserio" que sí, coses pitjors s'han vist, però potser la por és perquè algú de nosaltres pugui fer-ho també, el mateix, en públic, algun dia. Mieeeedooooooo.

I sí, anem a veure MEGADETH i SLAYER (cada cop em molen més, i he redescobert Dead Skin Mask, que la vaig conèixer versionada per Dark Funeral i és BRUUUTAAAALL) i ANGELUS APATRIDA. YEAH!


I SÍ, VULL VEURE COM CONTINUA EL PUTO VÍDEO DE l'ÉSSER!

----------------
Now playing: The Offspring – Self Esteem / EN HOMENATGE A L'ÉSSER /
via FoxyTunes

Tony Montana, balla per nosaltres!

Drogat al límit i disposat a deixar-se la vida en una de les escenes més bones que he vist i alhora una de les més ridícules. Té quelcom de còmic i al mateix temps de terriblement fosc, amarg i decrèpit.

Però Scarface de Brian de Palma m'ha regalat una altra gran escena, que juntament amb l'accent de cubà de Al Pacino i el seu estilisme fan d'aquest film un dels meus nous imprescinidbles. Us dexo amb el que vindrà a ser el mítico-èpic ball de Tony Montana. I sí, Pseudo, m'ha fet pensar en tu, sé que no balles igual, però mira, hi vaig pensar i em va encantar (ainnsssss :D). Bé, poso dos vídeos, un és l'original però es veu i se sent de pena, i l'altre es veu genial però han posat una altra cançó que no pega per enlloc.

El primer us l'he de linkar, ja em sap greu, el seguent és penós, però no he trobat res millor.

----------------
Now playing: Graveworm – Circus Of The Damned
via FoxyTunes